2017 L’any internacional del Turisme Sostenible.

L’any 2017 ha sigut declarat per les Nacions Unides com l’any internacional de Turisme Sostenible pel Desenvolupament, aquest fet, hauria de fomentar un canvi en les polítiques, les pràctiques d’empresa i el comportament dels consumidors per promoure el sector turístic més sostenible.

El turisme sostenible o solidari està compromès pel medi ambient i la cultura autòctona, intentant produir el menys impacte possible sobre ells i a la vegada que contribueix a generar ingressos i ocupació per la població local.

L’Organització Mundial del Turisme defineix turisme sostenible com: “El Turisme que té plenament en compte las repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”.
Aquesta commemoració és una gran oportunitat per analitzar com el turisme es veu afectat pel canvi climàtic, per avançar en la reducció d’emissions dels gasos d’efecte hivernacle procedents del sector i per augmentar els esforços de l’adaptació en enfront dels impactes inevitables que ja estan causant l’escalfament global.

Cada any, més de mil milions de turistes viatgen per tot el món generant ocupació i recursos per milions de persones. El turisme és un sector central per les economies dels països desenvolupats i en el desenvolupament tant en l’àmbit local com nacional.

Comptar amb un clima estable és fonamental pel bon desenvolupament de l’activitat turística, per sobre de tots els sectors de l’activitat. El sector turístic està patint efectes, cada vegada més greus del canvi climàtic com tempestes, onades de calor, escassetat d’aigua, la pujada del nivell del mar que amenaça els resorts de la costa o l’escassetat de neu que està perjudicant les estacions d’esquí.

El transport per motius turístics que sigui en avió, automòbil o tren generen el percentatge més gran d’emissions del sector. Cal destacar, que les emissions de transport poden reduir-se privilegiant l’ús del tren en casos de viatges continentals.

Per això, hem de prendre consciència i actuar per millorar tots els aspectes negatius en què ens veiem afectats tots els que treballem en el sector turístic, aportant cadascú de nosaltres un compromís just pel nostre futur.
Els meus millors desitjos per aquestes vacances, tornem aquest Setembre!

Carme Balliu.

Marxem de Glàmping!

El sector del càmping augmenta any rere any, per aquest motiu, fa ja un temps, va néixer l’anomenat Glamping, concepte en què ens centrarem en aquest post.

El Glamping o glamourous camping és un reixent fenomen global que combina l’experiència d’acampar a l’aire lliure amb el luxe i les condicions pròpies dels millors hotels. El terme sorgit a finals del segle XIX, es una fusió entre les paraules glamour i càmping.
El Glàmping és una nova tendència que permet planificar viatges a la natura amb les comoditats d’un hotel, acampar amb glamour ja és possible.

El sector del càmping augmenta any rere any, per aquest motiu, fa ja un temps, va néixer l’anomenat Glamping, concepte en que ens centrarem en aquest post.

El Glàmping o glamourous càmping és un creixent fenomen global que combina l’experiència d’acampar a l’aire lliure amb el luxe i les condicions pròpies dels millors hotels. El terme sorgit a finals del segle XIX, és una fusió entre les paraules glamour i càmping.
El Glàmping és una nova tendència que permet planificar viatges a la natura amb les comoditats d’un hotel, acampar amb glamour ja és possible.

Casa d’arbres, iurtes, tipis, cúpules, iglús, cabooes, graners, els eco-pods o beines, caravanes de luxe o tendes safaris, són entre altres coses, el que ens pot oferir l’anomenat fenomen Glamping. Veiem de què tracta cada un d’ells breument.

Les cases als arbres, ja no són, només per nens! Construïdes damunt de rames, és una estructura típica de fusta que utilitza les formes del tronc i les rames més fortes per crear un espai horitzontal.

Les iurtes, històricament construïdes per suportar els llargs hiverns a Mongòlia, tenen una base a sota, amplia, cilíndrica i construïda amb seccions expansibles de la gelosia de fusta.
El tipi, remunta als indis americans migratoris, és una enginyosa i simple compilació de pocs materials nobles. Pals de fusta erigides de forma triangular i lligats a la part superior formant l’esquelet de l’estructura.

Les cúpules són construccions modernes en forma de cúpula. Poden ser construïdes a partir de la combinació de material incloent fusta, ferro i acer o materials de primera classe de tecnologia, com la tela PVC- polièster d’alta resistència. L’iglú és una casa en forma de cúpula, generalment construïda de blocs de neu sòlida. Van ser construïdes originalment pels inuits, els indígenes de les regions de les regions àrtiques de Grenlàndia, Canadà i els Estats Units.
Els Cabooses, antigament es van utilitzar com allotjament en trens. Van ser col·locats al final d’un tren de càrrega i tenia moltes funcions incloent la provisió del refugi per la tripulació i la resta de passatgers.

Els graners van ser construïts originalment com edificis agrícoles en les explotacions que contenien cultius pel bestiar com vaques, porcs, pollastres, cavalls i més. Però aquests graners restaurats o renovats s’han convertit en l’allotjament molt confortable i luxós.

Les Beines són la darrera opció del Glàmping, són de fusta i es construeixen en la seva totalitat dels recursos locals, naturals o reciclats. Les beines proporcionen una excel·lent protecció contra el vent i la pluja i alhora conserven un ambient acollidor i confortable en el seu interior.

La idea de la tenda de safari es va imaginar fa centenars d’anys. Els reis, els nòmades, caçadors i turistes per igual han trobat un bon ús d’aquest allotjament sensible i portàtil. Avui en dia, les tendes de safari són l’allotjament principal de safari africà de luxe.
El glamping d’aigua implica una estructura flotant, sigui directament a l’aigua o recolzat sobre el nivell de l’aigua per columnes o pilars d’alguna mena. Es tracti d’una casa flotant ancorada, un iot o una cabana flotant.

Qui decideix aquest destí? El 65% dels usuaris i seguidors a les xarxes socials sobre aquest tipus d’allotjament són dones, concretament, d’una edat entre 25 i 45 anys. Elles són qui acostumen a prendre la decisió de provar aquest tipus d’experiències.
En definitiva, aquesta tendència ha arribat per demostrar que acampar en plena natura no està renyida amb una gran dosis de sofisticació.
T’atreveixes a provar-lo aquest estiu?

 

Carme Balliu.